>> Història de la Fira i Festes de Gandia

A finals de setembre Gandia celebra les seues Festes en honor al seu patró, Sant Francesc de Borja. Els orígens de la Fira, segons narra José Lloret Tarraso en el Llibre de Festes de 1974, es remunten als primers anys del segle XIV, ja que va ser Jaume II d’Aragó que va concedir a Gandia, el 1310, la primera fira per al dia de Sant Miquel i els quinze dies següents.

Durant molt de temps se celebra la Fira en honor de l’Arcàngel Sant Miquel. Per privilegi concedit per Alfons d’Aragó en 1425, s’estableix la Fira des del 1 al 20 de desembre, i el mateix Alfons, en 1430, trasllada la Fira al 1 de maig, amb una duració de vint dies, fins que, més tard, l’Emperador Carles I, en 1542, restableix de nou la fira al 28 de setembre. Però és l’any 1671 quan es produeix un esdeveniment de singular relleu per a la història de la Fira: la canonització de Francesc de Borja, elevat als altars pel Papa Clement X. El Capítol eclesiàstic com el Consell de la ciutat van determinar celebrar grans festes per commemorar la canonització de Francesc de Borja.

En la mateixa acta del Consell de la ciutat, del 28 de juny de 1671, es va sotmetre a votació el nomenament del Sant com Patró de la ciutat i "parer que ese elegir per Patró de la Ciutat de Gandia al Exim. Senyor Sant Francisco de Borja y que aixi mateix en lo seu dia cascun any, et in perpetum, sia votat y fet festa colent y de precepte...".

Des de llavors se celebren la Fira i Festes en honor al seu Patró, inclós no es van interrompre durant l’Ajuntament republicà de 1873, encara que la sessió de l’Ajuntament del dia 9 de setembre de 1931 va refutar per majoria una proposta perquè s’expressara que les festes se celebraven amb motiu de la festivitat de Sant Francesc de Borja, així com que l’Ajuntament subvencione les festes religioses.

La Fira ha conegut diversos llocs on s’ha instal.lat. Començaria els primers temps per celebrar-se en la plaça porticada de la Col.legiata, emplaçament normal del mercat de Gandia, que se celebrava per concessió reial els dijous de cada setmana, i lloc habitual de celebració de tots els actes i espectacles públics, com les corregudes de bous.

Després, la Fira es va instal.lar a la Plaça del Rei Jaume I, al Passeig de les Germanies, Prado, República Argentina, i finalment al Parc de l’Est.

El Tio de la Porra

Aquest personatge és tota una institució que s’ha fet habitual en la Fira i Festes de Gandia. Josep Enric Gonga ens descobreix la història d’este personatge: El Tio de la Porra, el llegendari herald de les festes de Gandia, és el cap d’una banda de tambor que, disfressada amb uniformes del segle XIX, amb ulleres i nassos postissos, recorre els carrers de la ciutat del primer dia de la Fira per tal d’anunciar que han arribat les festes.

És el resultat de les transformacions que van patir al llarg del temps una sèrie de comparses grotesques (de folls i ajuntaments de farsa) que complien la funció de donar avís que començava la festivitat.

Hi ha una mena d’unanimitat a datar l’acta de naixement del Tio de la Porra en 1871. Tot pel llibre que el notari i cronista local Pasqual Sanz i Forés va escriure en 1889 sobre les celebracions que es van fer a Gandia en 1871 amb motiu del segon centenari de la canonització de Sant Francesc de Borja. En l’opuscle ens descrivia un ajuntament de farsa que, amb dos alcaldes, els regidors i els verguers recorria la ciutat fent un ban burlesc i anunciant les festes.

Però les notícies que tenim sobre els antecessors del Tio de la Porra són bastants més antigues, hem de retrocedir almenys fins a les acaballes del segle XVIII. Trobarem tota una sèrie de bans i crides municipals on ens parlen de "un ayuntamiento burlesco que convidava al público a la fiesta" o d’una comitiva grotesca que "recorrerà els carrers de costum per anunciar les festes". L’ajuntament de farsa desfilava anunciant qualsevol tipus de celebració, des de la beatificació del beatet (1791) o les festes per la tornada de Ferran VIII (1813), fins a les festes patronals o les del Corpus.

A poc a poc, la comparsa va transformar-se fins convertir-se en la que coneguem hui en dia. Primer comença a desfilar "un figurón grotescamente vestido que anuncia la fiesta a son de tambor" (1879). En 1898 el programa de festes duia un gravat del Tio de la Porra que mostrava una gran similitud amb l’actual. Ja en 1904, Lluís Català, en un programa de festes en vers, escrit i editat per ell, ens parla d’una banda de tambors amb uniformes antics i barbes postisses que desfila anunciant les festes.

El Tio de la Porra té una gran significació per als xiquets, ja que els trau de l’escola i els anuncia que les festes han començat. La cançó que acompanya els tambors és:

El Tio de la Porra

menja pa i salmorra.

El Tio del Porrí

menja pa i salmorrí