En Portada CABÒRIES D’ESTIU. PISCINES AMB TARGETA DE CRÈDIT

L’altre dia llegia que les autoritats sanitàries dels estats units de l’Amèrica del nord estan eixamplant el ventall de malalties. La jugada consisteix en "crear" tota una sèrie de malalties que no són més que estats d’ànim (com la tristor), o malestars, que només són inquietuds de la nostra consciència i no tenen res a veure amb un mal funcionament del cos o de l’ànima. Però, calen malalties noves que justifiquen nous fàrmacs, i més negoci, i més subvencions. Ells, que ens han fet creure que hem vist l’home plantant una bandera matalassera al cim de la lluna, ¿com no havien de fer-nos creure que estar trist, per qualsevol fet dolorós de la nostra vida, és una malaltia que té la pastilleta corresponent: és que, com diu la publicitat, "tu no pots parar-te per un mal de cap". Jo pensava que aquestes coses només passaven allà. Pensava erròniament que la moda de la por a les relacions humanes no reglamentades, encara no ens havia abastat. Però no, la dictadura de la salut i de la seguretat ja ens acarona amb els seus, omnipotents i omnipresents, tentacles. Resulta que, als nostres pobles, hi ha finques de veïns, d’aquelles que omplen, i destrueixen, les nostres platges, on es plantegen d’implantar un sistema de control gràcies al qual només podran fer ús de la piscina comunitària els veïns proveïts del títol de propietat. Ràpidament em va assaltar la pregunta, què passarà quan vinguen els amiguets dels fills? i els cosinets, tampoc no podran nadar? I si vénen els avis dels xiquets? Tampoc? Per ara, s’hauran d’acontentar amb mirar els nétets... des de la gespa? I si declaren que aquestes visites tampoc no

són dignes de xafar la gespa? S’hauran de quedar al balcó? També hauran de proveir-se, les visites i els familiars, d’una targeta per poder emprar l’ascensor? O hauran de pagar un cànon per desgast de les lloses del sòl? O per la despesa d’energia elèctrica consumida mentre avancen pel corredor d’ús comú dels excel·lentíssims senyors propietaris d’un apartament de la finca? I la targeta, serà personal i intransferible? Ara bé, aquesta proposta potser és una idea del ministeri de treball: no havia pensat jo, que la mesura significarà el retorn dels porters que antany vigilaven els condominis. O en una mostra més de la racionalització dels recursos seran els mateixos veïns que faran, per torns, de controladors de targetes. Proveïts, és clar del pertinent detector de falsificacions. Perquè, ja se sap, feta la llei, feta la trampa. Ara, en aquest estat de coses on es pretén reglamentar tots els aspectes de la vida humana, fins i tot els més nimis, va i resulta que ens trobem pels carrers d’aquestes barriades, panys sencers de cases, plens de portes de cotxera, sense la respectiva placa indicadora del gual. Però(i això deu ser una de les normes no escrites de la reglamentació de la vida quotidiana) no s’ha d’aparcar el cotxe (malgrat la senyalització horitzontal que identifica el lloc com a zona d’aparcament lliure), perquè aquesta infracció pot fer-te mereixedor, o mereixedora, dels improperis forasters més poc edificants que pugues imaginar. Marededeusenyor, deu ser la canícula que ens ha fet que ens beguem l’enteniment. Salvador Pallarès-Garí.