CANALES
Inmo Ocasión
Auto Ocasión
Clasificados
Cine
Literatura
Música
Teatro
Horóscopo
Gastronomía

Quan li va nàixer l’afició per l’arqueologia?
De la meua relació de jovenet amb el Centre Excursionista de Gandia. El seu director d’aleshores, Antonio Sancho Santamaría, era molt aficionat a l’arqueologia i ens feia xarrades, exposicions de diapositives i visitàvem jaciments i coves de la comarca. Ens ensenyava els inicis del reconeixement del material arqueològic. Doncs, pertànyer al Centre Excursionista des dels 12 anys i tindre de professors d’història en l’institut a Josep Camarena i Carlos Muntaner em van decantar pel món de l’arqueologia.

I què ha fet per especialitzar-se en este tema?
Em vaig llicenciar en Geografia i Història per la Universitat de València, amb l’especialitat de arqueologia i després he fet un màster sobre Gestió i Conservació del Patrimoni Historico-artístic.

Quina és la seua tasca com a director de museu?
És molt diversa. Ara estic redactant el projecte per al futur Museu que s’obrirà al públic en l’Hospital de Sant Marc. A més, prepare exposicions temporals, dirigesc excavacions arqueològiques i les supervise, i gestione el Museu.

Habitualment, quines feines realitzeu?
Fem tots els informes de les excavacions, tractem i netejem els materials, els classifiquem i els inventem, ara tenim més de 5.000 peces inventariades. Paral·lelament, treballem en tasques de restauració dels materials dels fons antics, preparem col·leccions per al futur Museu i col·laborem en projectes de patrimoni artístic de Gandia.

Últim projecte entre mans?
Una proposta per actuar a Beniopa. Estem fent el projecte de sondatges per vore si hi ha alguna resta en un solar de este barri.

Què esteu fent al Castell de Bairén?
Obrint al públic este monument, ja que és un tema històric de la ciutat. Concretament, estem consolidant l’estructura del poc que queda del Castell, excavacions arqueològiques i habilitant informació i els accessos per al públic. A més, el Castell de Bairén és un jaciment important amb molt d’estrat, ja que es coneix que ha tingut una ocupació segura des del IV mil·lenari abans de Crist fins el segle XX.

És curiós que un Museu no estiga obert al públic. Com s’explica això?
Pense que la causa és un tema estructural. L’edifici on s’albergarà el futur Museu, l’Hospital de Sant Marc, és molt gran i necessita una grandíssima inversió. Ara ja han eixit a licitació les obres, i prompte tindrem un local. Però, excepte exposició al públic, estem realitzant totes les activitats que realitzen els Museus: restaurem, investiguem, publiquem... i de tant en tant, fem alguna exposició temporal.

Quan s’obrirà l’exposició?
Calcule que en un màxim de dos anys ja hi haurà sales obertes.

Què conté el Museu?
Per una banda, materials etnològics, com maquinària de la pelleria de principis de segle o càmeres de projecció del cine de l’Escola Pia. I per altra, un fons arqueològic, amb peces trobades a la Cova del Parpalló, Meravelles i Rates Penades, algunes col·leccions del paleolític inferior i mitjà de Jarama i ceràmiques del neolític. Un total de 1.500 caixons de material, des d’aixovars funeraris moriscos, puntes de fletxa prehistòriques, ceràmiques cardials decorades i gerres del segle X fins una dent d’un infant de 3.000 anys d’antiguitat.

Quina peça destacaria vosté?
El peu i la base d’una copa pintada amb vernís negre, importada de Grècia, datada en el segle V abans de Crist, que formava part de l’aixovar funerari d’un iber enterrat en l’Hospital de Sant Marc.

La major il·lusió.
Obrir el Museu Arqueològic i tindre suficient dotació pressupostària i de personal per dur endavant molts dels projectes que tenim en ment.

Què opina sobre l’expropiació de les cases del carrer Carmelita Rita i carretera per traure a la llum l’antiga muralla de la ciutat?
És un dret que té qualsevol ciutadà i no té perquè entrar en contradicció amb els drets dels propietaris de les cases. Aquest tema ha sigut una opció política i jo estic a favor d’aquesta proposta, perquè estem en una ciutat molt despersonalitzada urbanísticament. Qualsevol persona que vinga de fora no es pot imaginar que esta ciutat ha sigut medieval si no ha hi materials a la vista. També, s’ha de dir que no es tracta d’una expropiació, sinó d’una oferta de compra voluntària per part de l’Ajuntament, i ha hagut molta manipulació intencionada.

Sembla que l’Ajuntament no està molt interessada per les restes trobades en l’aparcament del Riu Serpis quan fa un any que les va tapar i encara continuen igual.
Crec que l’Ajuntament sí que està molt interessada. Es van trobar restes associades al Palau Ducal i les dues muralles de la ciutat del segle XIV i XVI. Es van tapar amb una llosa i les restes queden protegides per a un futur habilitar un lloc de visita.

Història del Museu

El Museu Arqueològic de Gandia es va crear per iniciativa d’un grup d’aficionats i estudiosos locals, entre els quals destaquen el professor Josep Camarena i Maiques, Antonio Sancho Santamaría i el pare escolapi José María Blay, així com els components del Centre Excursionista de Gandia. Aquest grup de persones, en els anys 60, van intentar que l’Ajuntament destinara un local estable per a l’exposició dels materials recollits en diversos jaciments de la comarca, fins que, finalment, el Museu es va inaugurar en els baixos de l’edifici dels antics Jutjats de Gandia, situats llavors a la plaça Rei Jaume I.

A causa de la insuficiència de dotació en instal·lacions i de personal qualificat amb dedicació permanent, el Museu va tancar al públic el 1983. A partir de 1985, va reprendre la seua activitat i va començar a excavar en diversos punts de la ciutat i en alguna altra població de la Safor. El 1988, es va tancar de nou la sala d’exposicions, per inventariar i restaurar els fons i facilitar la redacció del projecte museogràfic. Paral·lelament, es va encarregar la restauració i rehabilitació de l’edifici de l’Hospital de Sant Marc per albergar el Museu Arqueològic de Gandia.

L’Hospital de Sant Marc alberga en l’actualitat els serveis administratius i tècnics del Museu, i encara està pendent la rehabilitació de les sales destinades a exposició, per al qual cosa roman tancat al públic en general.

Contingut

Les col·leccions del Museu estan formades per materials de diversos jaciments de la Safor, abastant cronològicament des del Musteriense, representat per rasores i resquills de sílex de la Penya Roja de Rótova, fins conjunts de la Baixa Edat Mitjana procedents de les excavacions al casc urbà de Gandia.

La prehistòria es troba representada al Museu per mitjà d’objectes fets amb sílex, com puntes de fletxa i rasors, arpons, punxons i objectes d’adornament amb os i alguns gots amb decoració impresa cardial, datats al V mil·lenni abans de Crist. Són destacables el ganivet de sílex de la Cova del Barranc de l’Infern i un got companiforme, procedent dels aixovars funeraris del període Eneolític.

Ja en el període protohistòric, la cultura ibèrica es pot apreciar en una gran varietat de ceràmiques decorades amb motius geomètrics i vegetals, i restes d’aixovars funeraris trobats en una necròpolis dels segles V i IV a. C. I de gran interés és una placa de plom escrita amb caràcters ibèrics.

A la vila de Rafalcaid s’han descobert els materials més significatius de l’època romana imperial, consistent en peces de vaixella itàlica, àmfores, monedes, objectes d’adornament i elements constructius.

Cal destacar un conjunt de ceràmica dels segles X i XI, amb peces destinades a l’ús domèstic: gerres decorades i cresols són una mostra de la presència a Gandia de la cultura islàmica.

L’època de la Baixa Edat Mitjana està representada per ceràmica de Manises: plats, gerres en blau i reflex metàl·lic, i un conjunt de copes i gots de vidre del segle XV.