| |
Robert Llorca.- Tots, en el nostre temps lliure, busquem una miqueta
de tranquilitat i amistat, busquem oblidar-nos de la nostra rutina diària
de la faena, un parèntisi en el quefer habitual. I ho trobem realitzant
una sèrie d’activitats que ens agraden i gaudim fent-les, desconnectem
amb allò que anomenem afició o hobby, utilitzant un terme anglés.
Llegir, passejar, fer esport, parlar, vore la tele... omplin el temps lliure i
l’ànima de cadascú.
Coneixem els comerciants de Gandia per la seua faena de cara al públic:
uns ens vénen rellotges, altres sabates, llibres, teles o ens servixen
un café. Però desconeixem les seues aficions, el què fan
després d’abaixar la persiana de la botiga.
Hem pegat una volteta per algunes tendes del centre de Gandia per saber els
hobbies més habituals dels comerciants. No hi ha sorpreses, són
aficions variades però no estranyes, encara que la majoria coincideix en
practicar algun esport i disfrutar de la lectura. "Tinc poc de temps"
és la frase que repetiexen tots quan els parles de l’oci.
La mar és un lloc on podríem trobar, entre altres, a Mauricio,
fotògraf; al gerent de Teixits Montagut; i a Juan, de París Chic.
| "El que més m'agrada és el contacte
amb la naturalesa. Poder estar enmig la mar soles" |
"La meua afició va nàixer als uit any perquè mon
pare li agradava la mar i jo l’acompanyava a pescar en canya", comenta
Mauricio de com va entrar en el món de la pesca submarina, que practica
des dels 14 anys. "El que més m’agrada -continua- és
el contacte amb la naturalesa. Poder estar enmig la mar soles, amb la teua barca
o disfrutant de la companyia dels amics".
Mauricio troba estonetes per pescar durant els caps de setmana que no haja
de fer fotos per a bodes o comunions i durant les poques vacances que té.
Acostuma a anar a Xàbia, Calp i Moraira a submergir-se i fa poc va estar
al Carib i Cuba, "el millor lloc per pescar per la qualitat de les aigües",
considera Mauricio.
Pesca llobarros, daurades i meros i ho fa a pulmó lliure. Per fer aquest
hobby només cal una embarcació, vestit de sumarinisme, aletes, fusil,
tenir la llicència i "un professor que t’ensenye des de menudet
i et corregisca les errades. No ser autodidacta perquè és un esport
de risc".
Al gerent de Teixits Montagut el que més li agrada és anar amb
el seu catamarà per la mar blava de la Mediterrània. "Anem
amb amics a passar uns dies a Eivissa o a les Illes Columbretes durant tres o
quatres dies a la primavera i a l’estiu", explica.
I de la mar a la muntanya, perquè l’altra afició es caminar
pels boscos de la Safor, "trobar un espai lliure i un contacte dircte
amb les plantes i els pocs animals que queden".
| Santandreu, de 78 anys, practica el tennis des de 1978,
i des de 1961 en jutge d'halterofília |
Tennis
Julio Santandreu, rellotger del carrer Major, va tres dies a la setmana (dilluns,
dimecres i dijous) al Club de Tennis de Gandia a fer un partida, normalment simple.
Durant una hora i mitja s’oblida dels rellotges i només pensa com
guanyar el seu contrincant, perquè el temps, fora de les hores de treball,
és or.
Santandreu, amb 70 anys, practica el tennis des de 1978, i des d’anys
abans (1961) és jutge amateur d’halterofília, del qual no cobra,
ho fa només per afició. També, participa en els campionats
de truc i dominó de la Falla Carrer Major i Passeig.
 El
tennis també és l’afició d’Antoni Gomar, botiguer
de roba i darrerament premiat per la Cambra de Comerç, que va al Club de
Tennis els caps de setmana durant una hora. Gomar veu que el hobby té
dues parts: "una positiva perquè disfrutes i t’agrada, i una
negativa, perquè les persones que tens al teu voltant voldrien que estigueres
amb elles i no al tennis".
La faena també la considera una afició: "m’ho passe
bé en ella. El que més m’agrada és parla amb un client
i que se’n vaja satisfet".
En el món de la lectura, se sumergixen Juanjo Pérez i Pepa Ferrando,
dos comerciants amb botigues diferents però amb aficcions semblants. Juanjo
llig de tot, malgrat que preferix les novel·les històriques i ha pres
el llegir com un vici abans d’anar-se’n al llit: "Tinc el costum
de llegir abans d’adormir-me, o sí no, no dorm". A més,
disfruta anant amb bicicleta per trajectes curts de la comarca i viatja molt.
Enguany recorda haver estat en Cuba, Marroc i Anglaterra, "tant per faena
com amb la família". I no té pudor en reconéixer
la becadeta de tots els dies com un hobby.
 "L’afició
de llegir m’ha portat a obrir una llibreria", explica Pepa molt
contenta de regir una de les botigues de llibres més importants de Gandia.
Encara que es dedica tant a la faena que a penes li queda temps a fer coses que
no siga treballar, llig totes les nits. També, li agrada molt "passejar
per la vora de la mar, sobretot per la sorra de la platja d’Oliva i Dénia".
A Borja Climent també la seua afició l’ha portat a obrir
una botiga. No de llibres, sinó de menjar dietètic per a esportistes.
Des dels nou anys va la gimnàs, ara amb la faena de la tenda només
hi va tres dies a la setmana a fer peces durant una hora. La resta del temps el
dedica a la seua família, el hobby preferit de Borja i de la majoria
dels comerciants entrevistats.
|
ó 962 960 727
