| |
Les Comarques Centrals Valencianes són un
projecte que no es pot entendre sinó és des de la
voluntat de fer País. Suposa una lectura del País
Valencià tenint en compte els canvis que shan operat
arreu del món, els nous processos de la integració
europea, la crisi de lEstat i la incorporació de les
noves tecnologies i els canvis interiors.
La idea de les CCV, explica Néstor Novell,
que va ser director del CEIC Alfons el Vell durant el naixement
del projecte, "reclama la dignificació de la vida de
les comarques, el seu reconeixement com a nucli bàsic de
conformació de la societat valenciana i com a eina de vertebració
del territori valencià".
El País Valencià, a diferència
de Catalunya, no té una política de comarcalització
que done a les comarques una identitat legal. Així, les CCV
volen vertebrar el País des de la comarca sense perdre el
tren econòmic de lEix Mediterrani dissenyat per la
Unió Europea.
| Les CCV volen vertebrar el País
Valencià sense perdre el tren de l'Eix Mediterrani |
Dentrada, el País Valencià,
segons la professora del Departament de Geografia de la Universitat
de València, Júlia Salom, "està en bones
condicions dintegrar-se en lEix econòmic del
Mediterrani Nord-Occidental". En canvi, troba dos entrebancs
importants: Per una banda, el cap i casal, pel seu potencial
i àrea dinfluència econòmica, no passa
de ser una capital subregional. I per altra, la influència
dAlacant no va més enllà de la Vila Joiosa.
"Des daquesta perspectiva, -afegeix Salom- les CCV esdevenen
la locomotora cap a la integració a lEix Mediterrani
per la seua capacitat de cohesió territorial, econòmica,
cultural i lingüística del conjunt del País".
Durant segles, lenfrontament entre valencians
que ha donat lloc a cantonalismes de València-ciutat i dAlacant-ciutat
no ha aportat cap proposta de vertebració i cohesió
de la societat valenciana sinó tot el contrari, ha creat
un mur dincomunicació entre les dues grans capitals.
Aleshores, les comarques denllà el Xúquer
són un territori que poden acabar amb aquest mur que ha fragmentat
el País Valencià entre les dues capitals.
Un passat comú
Lespai geogràfic que delimita el Xúquer
i la línia Biar-Busot no és, però, un invent
dúltima hora per fer País ni per ser
competitius econòmicament. Aquest espai ha tingut històricament
un elevat grau dinterconnexió.
Ha tingut un passat territorial comú,
des de lAntiga Contestània, passant per la Governació
foral i arribant a la província de Xàtiva. Un passat
cultural amb senyors tan importants com Alfons el Vell, Pere Marc,
Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Roís de Corella, els
Borja o els agermanats que han jugat un paper destacat en aquesta
cohesió. I un passat econòmic, des de les produccions
de sucre i seda, passant per les de pansa i vi fins les de tèxtil.
Inclús, lhistoriador Francesc
Torres i Faus, en lúltim número dEspai
Obert, apunta que les CCV han tingut un passat polítc
comú. "Els liberals de finals del segle passat van ser
els primers a desenvolupar un projecte polític i econòmic
per a les Comarques Centrals Valencianes". Fruit del seu treball
es van realitzar infraestructures tan importants per a les relacions
intercomarcals i amb lexterior com els ferrocarrils Alcoi-Port
de Gandia i el de Carcaixent-Gandia-Dénia, i la carretera
Almansa-Gandia.
| Gaudeix d'una elevada capacitat comercial
i una dinàmica innovadora superior a la mitjana |
A més, lassentament ordenat de les
ciutats al territori i el seu paper en la vertebració de
les respectives comarques, lequilibri entre linterior
i la costa que no es dóna en cap altre indret del País
Valencià i la fidelitat a la llengua així ho indiquen. Actualment,
la regió de les CCV es caracteritza per un elevat grau de
complementarietat econòmica: industrial, a linterior,
i comercial i turística, a la costa; per un territori ben
vertebrat per una homogènia xarxa de ciutats mitjanes: Alcoi,
Benidorm, Cocentaina, Dénia, Gandia, Ontinyent i Xàtiva;
presenta una població de més de 700.000 habitants
i una diversificació productiva suficient ampla que permeten
el disseny de polítiques dactuació globals.
Gaudeix., també, duna elevada capacitat
empresarial i una dinàmica innovadora superior a la mitjana
valenciana, a més de presentar una clara homogeneïtat
cultural i lingüística.
Les CCV presenten, llavors, tots els ingredients
per poder fer un pastís tan gran que es puga tastar a tot
el País, i suficient atractiu com per ser competitiu a la
resta dEuropa.
Naixement
El projecte de les CCV va nàixer al 1.992
des de lAjuntament de Gandia. Més concretament, des
del regidor de Foment Econòmic, Cebrià Molineros,
considerat el cervell de loperació.
Molineros estava preocupat que lentrada
de lEstat espanyol a la Unió Europea marginaria econòmicament
la Safor i les comarques que lenvolta. Llavors, "lAjuntament
de Gandia va signar un conveni amb la Universitat de València
per estudiar les actuacions econòmiques si es volia mantenir
la competivitat del territori", explica Cebrià. Fruit
de lestudi, es va publicar Comarques Centrals Valencianes:
polítiques dactuació territorial, dirigit
per Júlia Salom.
També es va fer un estudi sociològic
per analitzar la base humana i el sentit de pertinença de
la població de les CCV. La gent daquest territori,
segons linforme, donava el vist i plau al projecte.
A partir daquest dos estudis, es va començar
a muntar una Xarxa de Ciutats, integrada per les capitals de comarca
(Alcoi, Cocentaina, Dénia, Gandia i Xàtiva) i per
les Mancomunitats legalment constituïdes (la de la Safor, la
Vall dAlbaida i la Costera-Canal), i van mamprendre una sèrie
de reunions periòdiques per ser els líders darticulació
daquest procés.
Al mateix temps, es va presentar el projecte
Cocenveu (Comarques Centrals Valencianes a lEuropa
Unida) dintre del programa Terra de la Unió Europea.
El projecte intenta estudiar les possibilitats de desenvolupament
de la zona, diagnosticar les mancances més importants en
infraestructures i impulsar la posada en marxa de lanomenat
Pla dAcció Territorial, per revitalitzar el paper de
la xarxa de ciutat enfront del predomini econòmic de làrea
metropolitana de València i leix Elx-Alacant.
El projecte de les CCV, sel·leccionat
entre 300 aspirants, va ser aprovat lany passat i té
un pressupost de 200 milions de pessetes subvencionat al 50% per
la Unió Europea.
Per últim, es va fer un anàlisi
del turisme de les Comarques Centrals amb lajut de
la Secretaria General de Turisme i la Xarxa Valenciana de Turisme.
Fruit de lestudi, es va redactar el projecte turístic
LEspai dels Borja que intenta compatibilitzar el
turisme dinterior, amb ciutats com Xàtiva, Cocentaina
i Alcoi, amb el turisme costaner de Gandia, Oliva i Dénia.
A finals de 1.997 ja estaven fets tots els
estudis i anàlisis per veure la viabilitat del projecte.
"Els líders -diu Cebrià Molineros- eren els municipis
de la Xarxa de Ciutats i les Mancomunitats, només calia intentar
articular els altres pobles i associacions".
| El president de la Xarxa de Ciutats,
Alfons Rus, destaca que la funció de les CCV no és
crear una quarta provincia |
La benedicció de la Generalitat Valenciana
va arribar al desembre de 1.997. El President de la Generalitat,
Eduardo Zaplana, va donar el recolzament al projecte en una reunió
amb els representants polítics de les comarques. Alfons Rus,
president de la Xarxa de Ciutats, va deixar clar al President que
"la intenció de les Comarques Centrals no és
crear una quarta província, sinó unir esforços
per fer projectes en comú".
El Consorci
El dimecres 25 de març de 1998, representants
polítics de la Safor, la Marina Alta, el Comtat, lAlcoià,
la Vall dAlbaida i la Costera es van reunir a Ontinyent per
aprovar els estatuts del Consorci de les CCV. Cebrià Molineros
el descriu com "una entitat administrativa amb presentació
jurídica i integrada per pobles, organitzacions socials i
financeres, que representa el conjunt de la societat civil. El motor
de tot el projecte". Amb la constitució del Consorci,
les Comarques Centrals Valencianes es feien realitat oficial després
de set anys de treball.
Les CCV es troben actualment en una fase organitzativa.
El Consorci intenta representar el conjunt de la societat civil,
política i territorial i per això, shan començat
a constituir una sèrie de Xarxes de cooperació dels
distints agents socials i econòmics. De moment, sha
creat la Xarxa Empresarial, i pròximament, apareixerà
la de Cultura.
Però en el camí del projecte,
sempre hi ha hagut pedres que shan hagut de saltar. Per una
banda, Alacant i València mai han vist amb bons ulls que
unes comarques, distribuïdes entre les dues províncies,
sunesquen, i per altra, els aparells del PSPV i del PP han
mostrat dures reticències en veure la competència
duna entitat territorial no prevista oficialment. Cebrià
Molineros, que ha sigut regidor nacionalista dUPV, explica
que "això és normal, perquè fins que no
sexplica, tota iniciativa novedosa crea recels". Ara
sembla que el camí està aplanat, i que les CCV poden
córrer com lEuromed.
En tot aquest procés, el Centre dEstudis
i Investigacions Comarcals Alfons el Vell ha fet el paper
de motor cultural. Segons la revista Saó, "el
Centre ha ofert, al llarg dels seus fèrtils deu anys dexistència,
un bon nombre de treballs bastits amb ambició, audàcia
i intel·ligència, que constitueixen un renovat alé,
una autèntica veu d"esperança que ajuda a conservar
els compromisos de fidelitat al País".
L'Alfons el Vell ha publicat nombrosos
llibres que han estudiat la base econòmica, social i cultural
de les Comarques Centrals. Ha publicat lestudi econòmic
que va servir de base per al projecte, Les Comarques Centrals
Valencianes: polítiques dactuació territorial,
i lEstudi sociològic, dirigit per Rafael Ninyoles.
Aquest informe sociològic revela dades
interessant sobre la gent daquesta regió: La societat
daquestes comarques sidentifica amb la seua llengua,
i darrere del seu ús hi ha una societat amb trets característics
i paral·lels amb Catalunya i les Illes. Respecte al conflicte
de denominació de la llengua, "després de tantes
campanyes dintoxicació -diu Rafael Ninyoles, autor
de lestudi- el 53% de la població diu que el català
i el valencià són la mateixa llengua i el 36% diu
que són diferents".
El sentiment de pertinença a la comarca
és molt elevat, i el de proximitat social i dinteressos
és major respecte de les CCV que a València i Alacant
ciutat, i el nivell dassociacionisme és molt elevat
però a un nivell primari.
Reivindicació cultural
Per les activitats que ha realitatzat de moment
les CCV, sembla que només es tracte dun projecte econòmic
que intenta ser competitiu amb la resta del País i a Europa.
Inclús, alguns sectors culturals lhan acusat de ser
un excusa per intentar recollir ajudes de la Unió Europea.
Jesús Alonso, coordinador de la revista Espai Obert,
destaca que "hi ha hagut dues línies dactuació:
una política i una cultural, i sembla que la primera ha sigut
la que monopolitzat el projecte", per això reivindica
que les CCV "siga alguna cosa més que recollir fons
europeus".
Espai Obert és una revista amb
vocació intercomarcal i que intenta construir un espai de
comunicació comú a les Comarques Centrals. La revista,
que ja ha tret quatre números anuals, recull les inquietuds
dassociacions culturals i ecologistes. Vol promoure la relació
entre la gent que treballa al món cultural .
Amb quatre anys de vida ja ha organitzat debats,
reunions i jornades: A lOlleria, va celebrar la I Trobada
dAssociacions Culturals; a Gandia, la I Trobada darxivers
i un debat sobre la possibilitat dun espai comunicatiu; a
Alcoi, un debat sobre lestat del medi ambient i a Pedreguer,
la I Jornada sobre Centres dEstudi. Es pot dir que el món
cultural de les CCV es mou de la mà dEspai Obert.
Les darreres actuacions intercomarcals
han sigut la reunió del Consells de la Joventut de les capitals
de comarca per crear un Consell de Joves a nivell de les Comarques
Centrals, i la demanda a la Generalitat Valenciana perquè
es cree una Universitat.
Quan les fet social es podrà pensa que
a la festa de Moros i Cristians dAlcoi hi participe una comparsa
que represente el conjunt de les comarques; o que hi haja un Campionat
i un equip de futbol de les CCV, o que el Gandia Bàsquet
puga pujar a primera divisió amb lajut econòmic
de totes les empreses comarcals. Tot això són ara
somnis, demà poden ser realitat.
|